La regulació del lloguer de temporada: un pedaç parcial a un problema estructural

Girona, 19 de desembre de 2025
Xevi Vila

La recent regulació dels contractes de lloguer de temporada i habitacions a Catalunya neix amb la voluntat declarada de posar fre a determinades pràctiques que, segons el legislador, desvirtuaven el mercat del lloguer residencial. No obstant això, des d’una anàlisi estrictament immobiliària, aquesta nova normativa planteja dubtes rellevants sobre la seva eficàcia real i, sobretot, sobre les conseqüències que pot tenir en l’oferta disponible.

Un dels principals objectius de la llei és evitar que el lloguer de temporada s’utilitzi com a via per sortejar els topalls de preu establerts a les zones tensionades. No obstant això, equiparar aquest tipus de contractes al lloguer habitual, sense distingir adequadament les seves funcions i perfils de demanda, pot acabar generant l’efecte contrari al desitjat: una retirada progressiva d’habitatges del mercat del lloguer

Molts propietaris que fins ara optaven pel lloguer de temporada —dirigit a professionals desplaçats, estudiants internacionals o famílies en situacions transitòries— poden percebre aquesta regulació com a pèrdua de flexibilitat i seguretat jurídica. En aquest context, la decisió de no llogar, de vendre l’immoble o de destinar-lo a altres usos és cada cop més habitual, reduint encara més una oferta ja clarament insuficient.

Pel que fa al lloguer d’habitacions, la limitació del preu total de l’habitatge pot dificultar models que, ben gestionats, havien contribuït a ampliar opcions residencials en entorns urbans amb una demanda molt elevada. La regulació del preu, sense mesures que incentivin la incorporació de nous habitatges al mercat, tendeix a actuar només sobre els efectes, però no sobre les causes del problema.

El repte de l’accés a l’habitatge és profund i estructural. Requereix polítiques a mitjà i llarg termini orientades a incrementar l’oferta, facilitar la promoció d’habitatge -també de lloguer-, reduir traves administratives i generar confiança tant en propietaris com en inversors. Sense aquests elements qualsevol regulació de preus corre el risc de ser una solució incompleta.

Des d’Espigul Real Estate Group considerem imprescindible un debat obert, rigorós i allunyat de plantejaments simplistes. El mercat immobiliari necessita estabilitat, seguretat jurídica i una visió global que permeti garantir l’accés a l’habitatge sense comprometre la viabilitat del propi mercat. Només així serà possible avançar cap a un model més equilibrat i sostenible.